dimecres, 19 de novembre de 2008

"El Chino", d'Henning Mankell

Després de la trilogia de caire més intimista formada per "El cervell de Kennedy", "Profunditats" i "Sabates italianes", Henning Mankell torna a la càrrega amb una novel·la que, sense ser exactament negra, sí que parteix d'una premissa típica de novel·la policíaca: un assassinat múltiple i salvatge, aparentment sense explicació ni sentit. S'inicien, aleshores, dues investigacions: l'oficial de la policia, amb mètodes similars als que ja coneixem de les novel·les del nostre enyorat Kurt Wallander, i la d'una jutgessa madura que, per atzar, descobreix un lleuger parentiu entre algunes de les víctimes i la família de la seva mare.

I de sobte, un gir narratiu totalment inesperat: la trama principal queda tallada i en comença una altra ambientada a la Xina del segle XIX i als Estats Units de la mateixa època, la de la construcció del ferrocarril. Aquesta és la primera gran sorpresa narrativa d'"El Chino" (o "El xinès", és clar), però no serà l'única, i no m'estic referint a l'estil narratiu, sinó a l'argument. es tracta d'una novel·la gairebé coral amb molts personatges que prenen protagonisme -sobretot dones-,, i una trama que ens porta des de la Xina fins a Moçambic o Zimbabwe... i tot, o gairebé tot, acaba encaixant.

A "El Chino" hi ha intriga i acció, sí, però aquesta també és una novel·la política amb reflexions i plantejaments molt lúcids, hi ha profunditat psicològica, denúncia social, aventures a l'estil clàssic... Aquest poti-poti fa que "El Chino" sigui el llibre més ambiciós de Mankell fins ara. El més ambiciós i no necessàriament el més reeixit, perquè quan s'hi barregen tants elements, per força hi ha d'haver irregularitats. Si la primera meitat de la novel·la em va semblar impecable, la segona trontolla una mica i de vegades es perd en digressions que, tot i enriquir els personatges, poden anar en detriment de la trama.

El cas és que "El Chino" es llegeix d'una atacada i absorbeix com Mankell ens té acostumats. Però, en acabar-lo, tenim la sensació de que hi falta alguna cosa, potser justament perquè n'hi ha tantes. és com si, cap al final, l'autor considerés que ja havia explicat tot el que volia dir-nos, i el desenllaç li semblés una qüestió necessària però més trivial que el plantejament en si mateix.

Pel que fa a la traducció, he llegit la versió castellana que és més aviat oblidable. Així que jo us recomanaria que optéssiu per la catalana.

Per acabar, m'agradaria dir que aquest articlet no hauria existit sense l'amabilitat dels amics de La llibreteria, la meva llibreria de capçalera a Girona.

6 comentaris:

nur ha dit...

Doncs... en prenem nota: traducció al català i visitar La llibreteria a Girona, que sempre m'enamora.
He de dir que ahir al tren vaig veure una noia que llegia un llibre només vaig poder veure que era d'en Mankell i vaig estar tafanejant a veure si veia quin era, però infructuosament.

Ah, ja saps que m'interessa molt el món judicial, oi? Un altre motiu més per enganxar-m'hi!

El proper dia que visiti una llibreria... el compro :)

Gràcies, Spock :)

Spock ha dit...

Efectivament, es parla del sistema judicial suec, i es contraposa, tot i que de manera força superficial, amb el xinès. Realment, a la jutgessa la coneixem més com a paersona i com li afecta haver de prendre segons quines decissions, que dins de la seva feina entre vitricolls legals i burocràcies. Però crec que sí, que el llibre t'agradarà.

Una abraçada

Neith ha dit...

Bua... quina ràbia nois! Em sap greu, però cap dels llibres que comenteu l'he llegit... i mira que n'arribo a tenir de pendents per llegir... :( en tot cas, volia deixar-vos un missatget d'ànims i ànims amb el bloc! ;)

Ah! Us faig una mica de publicitat i us enllaço des del meu bloc! :)))

Fins ben aviat, i a veure si puc comentar algun llibre que conegui! ;P

P.D. I per cert Spocki, jo no estudio a la UAB... estudio a la UB! És que em queda molt malament accedir-hi, però bé que allà també està l'A-chan! ^^ mmmm, tant de bo poguéssim quedar... ho hem de parlar! ;)

Spock ha dit...

Hola, Neith! No pateixis pels llibres que comentem, que acabem de començar, i em sembla que n'hi haurà de tots colors i maneres :)

Gràcies per venir i per enllaçar-nos!

P.D.: I jo que sempre t'imagino als catalans llegint un llibre entre La Floresta i Valldoreig?

Ana ha dit...

Tinc tants llibres pendents de llegir, que "El chino" el llegiré al 2009 :) Però merci per la recomanació. Seguiré passant per aquí.

Anònim ha dit...

Ei, gràcies per la "crítica" però, encara que siguès nefasta, jo el llegiré, soc una fan incondicional d'en Mankell i crec que és molt lúcid a l'hora de fer anàlisis de la situació política, social i econòmica no només de Suècia si no de tot el mon. Espero amb impaciència tenir un foradet per llegir-lo. Una abraçada Spock!