dilluns, 16 de febrer del 2009

Petons de diumenge, de Sílvia Soler

Amb l'Empordà com a teló de fons, Sílvia Soler ens presenta una història senzilla, sense trucs ni sorpreses, però profundament humana.

Petons de diumenge ens narra la història de la Valèria Isern, una dona ja gran, amb fills i néts que, víctima d'un càncer irreversible, rememora la seva vida amb l'ajut d'un cronista misteriós. Els records que explica la protagonista es complementen amb els diaris escrits de manera irregular però durant la major part de la seva vida, el punt de vista de fills i coneguts, i les cartes de la seva millor amiga, l'Elisa. Aquesta diversitat de veus narratives i de perspectives, conformen un retrat intens i emocionant d'uns personatges de carn i ossos, magníficament emmarcats en el context històric que els ha tocat viure.

A la contraportada del llibre podem llegir: "Petons de diumenge és una novel·la sobre les petites revolucions personals que milers de dones, autèntiques heroïnes quotidianes, van haver de dur a terme en aquest país per construir la seva felicitat en l'entorn hostil i asfixiant de la dictadura i la repressió religiosa." tot i que és cert, un encapçalament així a mi em provoca un efecte disuassori: sembla que ens trobem davant d'una novel·la pamflet, i res més lluny de la realitat. Amb una prosa senzilla i transparent, magnífica, aquest llibre troba un equilibri dificilíssim: convertir petites històries individuals en un gran relat literari. La Valèria, una dona enamorada de la vida, arqueòloga de professió però que tria una vida convencional per amor, i el seu contrapunt, l'Elisa, inquieta i d'esperit lliure, viatgera incansable, són dos personatges a la recerca de la felicitat i d'elles mateixes; dos personatges tan de debò que no s'obliden fàcilment.

Sense grans estridències ni melodrames innecessaris, "Petons de diumenge", de Sílvia Soler, és un d'aquells llibres que es gaudeixen frase a frase, que enganxen per la seva qualitat literària i sorprenen per la humanitat que destil·len els seus personatges. Us el recomano vivament.

I si voleu escoltar com presenta el llibre la seva autora, aquí teniu una entrevista amb Sílvia Soler que li van fer a Catalunya Ràdio, dins d'El Suplement.