dilluns, 13 d’octubre de 2008

Quan el Negre ve del Nord

Quan l'any 2000 es va publicar "La Quinta Mujer", d'Henning Mankell, un crític literari de ara no recordo quina revista va escriure que quan un gènere sembla esgotat, sempre ve algú que el capgira, el renova i l'enriqueix. El llibre, que venia avalat per un prestigiós premi internacional, va captivar a milions de lectors i va propiciar la publicació, de manera tristament desordenada, de les altres vuit novel·les protagonitzades per l'entranyable i malcarat Kurt Wallander.

Mankell, que ara té legions de seguidors incondicionals entre els que m'hi compto, ens va ensenyar una manera de fer thrillers radicalment diferent a l'anglosaxona: aquí la quotidianitat, els petits actes de cada dia, els milers de detalls aparentment superflus de la vida, prenen un protagonisme tan destacat com la pròpia trama. Els personatges són de carn i ossos i viuen, com la majoria de nosaltres, entre dos mons: el laboral i el domèsttic, que sovint entren en conflicte i colisionen amb danys colaterals. Uns personatges magníficament traçats i un ritme en constant crescendo són dos dels trets més característics de les novel·les negres de Mankell. Això sense oblidar, és clar, l'anàlisi crítica de la societat.

L'èxit indiscutible de Mankell ha propiciat el desembarcament de tota una sèrie d'autors que escriuen novel·la negra d'altíssima qualitat literària i que comparteixen amb ell la majoria de característiques que semblen ser marca de fàbrica d'aquest gènere als països nòrdics. En aquest moment, el més conegut és Stieg Larsson, que amb "Els homes que no estimaven les dones", inicia una trilogia aclamada unànimement per crítica i públic. Però m'agradaria recomanar-vos també dos autors que acabo de descobrir: el noruec Jo Nesbo amb "El Pit-roig", i Christian Jungersen, amb un llibre que a mi m'ha semblat, simplement, una obra mestra: "La Excepción", un thriller claustrofòbic on l'anàlisi psicològica dels personatges els fa tan creïbles com mesquins.

5 comentaris:

nur ha dit...

Com que ja vaig descobrir gràcies a tu (i també al meu amic Àngel) en Henning Mankell, seguiré el teu consell i m'apuntaré tots aquests noms, ja que em sembla que m'agrada la novel·la negra tant com a tu. I apunto Quan el Negre del Nord. Anotada!

Tripulant ha dit...

Eiii gent. Jo que em pensava que llegia molt...ufff, heu començat forts eh? De tots aquests que heu citat, només m´he llegit el "El pit-roig" i val a dir que em va impressionar. No sóc massa donada a la novel.la negra, però es clar, per allò d´anar variant, i com que sóc tasta olletes, em vaig aventurar amb aquest. Quina trama, quin embolic, i quina pena...l´ombra de les masacres no deix indiferent a ningú. El títol ni clavat, quin personatge..
Conclussió, on porten les guerres? Enlloc, caldria que no ho oblidessim mai.
Salut gent!!!

Spock ha dit...

amb "el pit-roig" estic jo ara embolicat. Vaig per la meitat i té un no-sé-què en l'estructura o en la manera d'escriure que absorbeix com si forméssim part del llibre... cosa que no sempre és agradable. L'estic disfrutant molt.

Joana ha dit...

Ooooooh! Que bé que pinta tot això!
M'apunto els últims que desconec i us recomano Sabates italianes de l?Henning Mankell. No és novel.la negre dels primers temps però enganxa i és apassionant!
una abraçada!!!

Spock ha dit...

Joana! Quina il·lusió tenir-te per aquí! Encara queda un cava que havia reservat per si venies :)

Ostres, "sabates italianes" és una asignatura pendent. Em va costar molt de llegir Profunditats, i aquest me'l reservava per més endavant, però si el recomanes, el començaré tan aviat acabi el que ara estic llegint.

Una abraçada!