dimarts, 4 d’agost de 2009

Donde el corazón te lleve – Susanna Tamaro


Donde el corazón te lleve és una novel·la de Susanna Tamaro publicada l’any 1994 que, tal com ja s’intueix, tracta de sentiments, sensacions, de l’existència de tres dones: àvia, mare i filla i del complicat encaix entre generacions i això que la diferència generacional entre elles no és tan gran com, per exemple, la que jo tinc amb la meva mare.

La novel·la, tot i que transcorre en un curt període de temps (des del 16 de novembre de 1992 al 22 de desembre del mateix any, l’any olímpic), explica la vida i les relacions entre aquestes tres dones narrat des de la veu de l’experiència, l’àvia, de qui la neta s’acaba d’allunyar per descobrir un món nou: Amèrica.

Crec, sincerament, que si hagués llegit aquesta novel·la anys enrere no l’hauria entesa tan bé com ara: la dificultat d’aquest encaix generacional i l’intercanvi de papers segons les diferents etapes vitals entre les diferents dones conforme es van fent grans.

Sensacions com la incomprensió, la soledat, la rebel•lia de l’adolescència, la vellesa i, sobretot, deixar-se guiar pels dictats del cor estan molt ben descrites per aquesta autora italiana que des d’aleshores ha publicat moltes altres novel•les.

Em permeto la llibertat de traduir-ne l’últim paràgraf, que precisament dóna el títol a la novel·la i que em va encantar:

“I després, quan s’obrin davant teu molt camins i no sàpigues quin has de recórrer, no n’escullis un qualsevol a l’atzar: asseu i espera. Respira amb la confiada tranquil·litat amb què vas respirar el dia que vas arribar al món i no permetis que res et distregui: espera i espera més encara. Queda’t quieta, en silenci, i escolta el teu cor. I quan et parli, aixeca’t i vés on et porti.”

Després de tants anys de sentir-ne a parlar bé, el llibre m'ha agradat, l'he assaborit a poc a poc i m'ha sorprés perquè m'imaginava ben bé una altra cosa. En fi, per a mi és una lectura recomanable i que posa a flor de pell molts sentiments que portem dins fins a fer-nos plorar i tot!

20 comentaris:

Joana ha dit...

El vaig llegir fa uns 4-5 anys i em va sorprendre agradablement.
Penso com tu Nur, s'ha de llegir en un moment quan ja som una mica crescudetes per entendre què s'hi cou darrere els sentiments dels adults.
Bon estiu!

Spock ha dit...

El rellegiré, perquè confesso que quan el vaig tenir entre les mans (que no llegir perquè el vaig deixar aparcat a la pàgina 35), vaig tenir durant molt de temps la sensació que m'havia precipitat. Més endavant, vaig intentar un altre llibre de la Tamaro i, aquest sí, el vaig desestimar de seguida. Però "Donde el corazón te lleve" ha captivat a milions de lectors i, per tant,alguna cosa ha de tenir.

La teva recomanació és l'empenta que necessitava.

Una abraçada

nur ha dit...

Joana: m'alegro que haguem compartit la mateixa sensació perquè això deu voler dir que no anem errades :) Bon estiu també per a tu!

Spock: sí, hi ha llibres que tenen moments, que potser en unes determinades circumstàncies de la vida més val aparcar i en d'altres et resulten excel·lents. Jo durant anys he tingut aparcat Paula de la Isabel Allende, però potser el reprenc :)

Spock ha dit...

Nur,

Paula a mí em va semblar un tros de llibre :)

Rita ha dit...

El vaig llegir fa anys i em va arribar al cor. La senzillesa amb que l'àvia s'explica, però a l'hora amb aquella saviesa que dóna l'edat, em va entusiasmar.

Molt bon llibre, gràcies per fer-me'l recordar!

nur ha dit...

Spock: m'ho apunto, doncs! :)

Rita: sí que és curiós com ho narra tan senzillament i com et transmet tan bé el que et vol transmetre, com plasma les voltes que li deu haver donat a totes les coses l'àvia i, ja en la maduresa, les narra serenament. És un bon llibre, sí. Gràcies a tu per passar a fer el cafè :)

Judit ha dit...

És una novel.la preciosa... Sabeu que hi ha una segona part?
"Escolta la meva veu" parla de la tornada de la Marta, potser tard per unes coses però on agafa el fil des del començament. I entèn allò que no havia entès mai.
Petonets Nur i Spock

nur ha dit...

Doncs no, no ho sabia. Però en prenc nota perquè demà mateix m'acosto a una llibreria i la compro. Gràcies i petonets també per a tu, Judit :)

Joana ha dit...

Jo també el vaig llegir fa uns quants anys i recorde que em va arribar ben al fons. És un d'aquells llibres que arriben a tocar-nos la fibra sensible que tot portem i ens amera de sensacions.

viu i llegeix ha dit...

Jo el vaig llegir també fa anys, i em va emocionar. Una avia afectuosa i incondicional al teu costat en les turbulencies de l'adolescenica i la joventud, és un regal com pocs et poden fer a la vida. Tampoc no en sabia res de la segona part, queda anotat també

nur ha dit...

Joana: i tant, és difícil no deixar-se endur pels sentiments que expressa l'àvia.

viu i llegeix: benvingut/uda i em sembla que diverses persones hem descobert la segona part i la llegirem, oi? :)

Mireia ha dit...

No el coneixia, moltes gràcies per la ressenya.

Anònim ha dit...

Hola,
hi ha una edició en català.

Per mi, dins uns nivells de literatura té un nivell molt superficial, encara que sembli que parli de sentiments i emocions.

Hi ha gustos per tot

nur ha dit...

Anònim: benvingut/uda. Gràcies per la dada de l'edició en català, ho desconeixia i, és clar, hi ha gustos per tot: és precisament el que ens enriqueix :)

Vela ha dit...

Ei! Per quan, un nou post?

òscar ha dit...

El vaig llegir fa molt temps i, tot i que em va agradar força, mai més he tornat a llegir altra cosa de la Tamaro.

nur ha dit...

òscar: benvingut i potser sí que val la pena repetir autora si el primer ens va agradar. La veritat és que jo encara tinc pendent el llibre que van recomanar la Judit!

Joana ha dit...

L'edició en català em sembla que és de l'editorial Seix Barral però està esgotada i no se'n troba en cap més editorial catalana. Està descatalogat vaja. Només n'hi ha en castellà.
Un altre ressenya aviat?

Spock ha dit...

Hola!

Espero que sí, perquè tenim ganes de reemprendre el projecte i a mi em ve molt de gust parlar-vos d'una autora danesa poc coneguda i, des del meu punt de vista, francament interessant, encara que tampoc tenim la sort de que s'hagi traduït al català.

Anònim ha dit...

123