dijous, 19 de març de 2009

Murakami a Barcelona

 
Com que el post de la Nur sobre "After Dark" va generar molts comentaris (senyal que entre els amics del Cafè Literari hi ha un bon grapat de seguidors d'Aruki Murakami), ens ha semblat interessant compartir amb vosaltres l'article que ha publicat la gent de Vilaweb sobre l'escriptor japonès. Murakami ha estat a Barcelona i ha parlat de la seva obra, de com s'endinsa en el món literari que el caracteritza, de la seva propera novel·la i encara d'una altra que ja té mig envastada.
 
és un article breu però intens, que podeu llegir aquí
 
 

12 comentaris:

Rita ha dit...

Ja me l'he llegida, l'entrevista. No he llegit mai res d'ell. Havia sentit opinions de tot tipus i em feia una certa mandra. Les històries rares, no m'agraden gaire... :P Fa uns dies que m'hi estic repensant... Me'l recomanes?

Mireia ha dit...

hola, no he llegit res d'aquest autor. et convido a passar pel meu blog, ja t'he enllaçat.

Ferran ha dit...

He de dir que l'After dank va merèixer un comentari per part meva, però no precisament per llençar-li flors a l'autor. Murakami -ho confessa ell de sí mateix- viatja al "costat fosc" per escriure. No cal que ho juri. Dubto que sigui capaç de veure "Tokio blues" al cine.

Malgrat això, li reconec la capacitat de convocatòria, llegit el que va passar a Barcelona abans-d'ahir, amb motiu de la seva visita!

nur ha dit...

Ferran: Home, la capacitat de convocatòria no va ser de Murakami sinó dels mitjans. Desgraciadament, jo hi era: jo vaig ser una de les 500 persones que es van quedar al carrer esperant, frustradament, sentir-lo.

Si la gent era allà, potser era perquè feia gràcia escoltar-lo parlar de les seves novel·les. Si és un acte irreflexiu, m'és igual: a mi m'agraden. Em declaro des d'ara una fan de l'Haruki.

Com sempre i mirant la part positiva de les coses, la meva amiga i jo vam conéixer a la cua de la Biblioteca un tipus força friki que vam pensar que abandonava la cua i després, en fer un acte de resistència dins de la biblioteca vam retrobar. Ell havia vist com entrava la Isabel Coixet; nosaltres no vam veure ningú. Això sí vam riure força ironitzant sobre la situació :)

Spock ha dit...

Rita,
A mi tampoc m'agraden segons quines històries rares; de fet, em declaro incapaç de gaudir de llibres com "El Senyor dels Anells" o "La Historia interminable", per exemple. Però Murakami fa servir un component oníric (a voltes de malson) per fer més intensa la part real. Te'l recomano vivament, i si em demanessis per quin llibre començar, et suggeriria "Tokio Blues".

Mireia,
El mateix que li dic a la Rita: no crec que et deixi indiferent, el Murakami. Demà visitaré el teu bloc amb calma i carinyu!

Ferran,
Jo dec baixar sempre d'arbeca, perquè no em vaig assabentar de l'aterratge de Murakami. En tot cas, segueix omplint-me d'alegria que autors com ell o Mankell, facin desbordar de gent el local que ocupen. Millor això que qui provoqui aquesta exaltació de masses sigui un futbolista o un "famoset" de revista del cor, no? Aquests sí que tenen cobertura mediàtica!

Abel ha dit...

Jo tampoc he llegit res d'aquest autor (i d'autors d'allà en general), però tots parleu tant d'ell que crec que hauré d'anar a la llibreria!

Spock ha dit...

Abel,

No sé si el que fan els japonesos actualment s'assembla a Murakami o és ell que té aquest punt d'originalitat que el fa diferent a tot. Crec que és una experiència que val la pena, agradi o no.

Una abraçada!

Mireia ha dit...

He llegit més i més coses d'en Murakami, finalment hauré de comprar-me alguna cosa d'ell, ja veig que no podré escapar-me!!!

Spock ha dit...

...I jo crec que no et deixarà indiferent, Mireia!

Una abraçada!

Anònim ha dit...

Crec que no n´hi ha per tant. L´he llegit, és un bon escriptor, però aquí també en tenim. Sembla estrany com ens deixem influir pels mitjans de comunicació.
Imma

nur ha dit...

Imma: potser sí que hi hagin influït els mitjans de comunicació (en el meu cas particular, vaig trobar Murakami casualment i no pas gràcies a cap recomanació periodística), però si les seves novel·les tenen èxit potser és perquè ens agrada llegir-les, no?

Que ens hi arrosseguin (a la lectura) els mitjans o qualsevol altra circumstància sempre és una bona notícia. :)

Joana ha dit...

Llegim , llegim, llegim....
Viurem altres vides , altres moments , altres realitats que sens dubte ens fan créixer!
eniu un regalet a casa meva!
Virtual sí...un regal!
Molts records!